Una de cada cinc botigues ha desaparegut a Tortosa entre els anys 2019 i 2023, segons el Cens d’establiments comercials de Catalunya que elabora el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. El 2023, la capital del Baix Ebre comptava amb 440 establiments comercials, 130 menys que el 2019. Esta davallada del 22,8 % convertix Tortosa en la ciutat de la regió de l’Ebre amb el tancament de comerços més accentuat entre els municipis de més de 10.000 habitants. En comparació, Amposta ha registrat una reducció del 14,8 %, la Ràpita del 13,1 % i Deltebre només del 3,6 %.
Tot i que la pèrdua de teixit comercial és un fenomen genèric a tot Catalunya, la reducció d’establiments comercials que ha viscut Tortosa i Amposta en el període 2019-2023 ha sigut superior a la que han patit altres ciutats catalanes similars com Valls (-7,7 %), Olot
(-12,03 %), Figueres (-13,5 %) o Vic (-7,3 %).
Els canvis en els hàbits de consum, especialment amb l’expansió del comerç electrònic, han reduït significativament la clientela dels establiments físics i ha afectat de manera destacada el comerç minorista tradicional. A això s’hi suma la manca de relleu generacional i l’increment dels costos per a obrir i mantindre negocis, amb pujades en els preus del lloguer i dels subministraments, així com la dificultat de competir amb grans superfícies, que ha complicat encara més la situació.
A Tortosa, esta transformació ha provocat el tancament de botigues emblemàtiques i ha generat una certa desertització comercial en alguns carrers. La pandèmia, especialment entre els anys 2020 i 2021, va accelerar esta tendència, mentre que les iniciatives locals per a fomentar el comerç de proximitat han sigut insuficients per a revertir la situació.
Un dels reptes més grans per al comerç local amb anys de trajectòria és el problema del relleu generacional. Molts propietaris arriben a l’edat de jubilació sense trobar successors disposats a continuar amb el negoci, un fet que conduïx inevitablement a la desaparició d’establiments històrics.
Dos casos recents a Tortosa il·lustren esta realitat. La joieria Aranda, que estava situada en una de les caselles exteriors de l’edifici del Mercat, va tancar les seues portes després de dècades d’activitat. Igualment, la ferreteria Margalef, una referència en el seu sector, va posar punt final a la seua trajectòria per la impossibilitat de garantir un relleu que assegurés la continuïtat del negoci.
Frenar tancaments
En este context, iniciatives com Reempresa han jugat un paper clau per a intentar frenar esta tendència a les Terres de l’Ebre. Este projecte, impulsat per la patronal Cecot i la Fundació Autoocupació, treballa per a evitar la desaparició de negocis facilitant la transmissió empresarial entre cedents i nous emprenedors. Des del 2011, Reempresa ha aconseguit preservar més de mig centenar de negocis a la regió, generant una inversió induïda d’1,2 milions d’euros i salvaguardant més d’un centenar de llocs de treball.
Malgrat la pèrdua significativa de comerços, la mitjana de superfície de venda per establiment ha augmentat, passant de 134 m² el 2019 a 167 m² el 2023. Este increment evidencia una concentració del comerç en menys establiments, però més grans, resultat de la desaparició de petits comerços i l’adaptació a models més competitius, com ara franquícies o grans cadenes. Estes dades apunten també a una transformació del teixit comercial de Tortosa, que afronta grans reptes per a mantindre la vitalitat econòmica de la ciutat.
Els sectors del comerç tradicional que han experimentat una major reducció de botigues a la capital del Baix Ebre són els dedicats a l’equipament personal (de 123 a 84) i a l’equipament de la llar (de 102 a 76), amb una disminució d’una tercera part i una quarta part, respectivament, segons les dades del Departament d’Empresa i Treball. Són precisament els sectors, juntament amb els de tecnologia i electrònica de consum, llibres i material educatiu, i productes culturals i d’entreteniment, més afectats per l’augment de les vendes en línia de grans companyies, com pot ser Amazon.
A Amposta, la pèrdua de teixit comercial també ha sigut significativa en este lustre, però amb una incidència menor que a Tortosa. A la capital del Montsià, entre 2019 i 2023, el nombre d’establiments comercials s’ha reduït en poc més de mig centenar (56), tot i que també en este cas la superfície mitjana per comerç ha passat de 130 a 188 m². Els sectors que han perdut més establiments són el comerç mixt i l’equipament de la llar.
Pel que fa al conjunt de la regió de l’Ebre, el 2023 comptava amb 2.338 comerços, una reducció de 437 establiments respecte al 2019, fet que suposa una caiguda del 15,7 %. Malgrat esta disminució, la superfície de venda total ha augmentat, passant de 320.507 m² el 2019 a 356.080 m² el 2023, un increment de l’11,1 %. Estes dades constaten una concentració del teixit comercial en un menor nombre d’establiments, però amb espais més amplis, un fenomen que evidencia la transició cap a models de negoci més competitius. Es pot consultar, municipi per municipi, l’evolució d’estos darrers cinc anys en el següent quadre.
El futur del comerç tradicional
Segons els experts, el futur del comerç tradicional a ciutats com Tortosa, Amposta o la Ràpita passa per la transformació digital, la diferenciació i el foment del comerç de proximitat, tres eixos clau per a adaptar-se als nous hàbits de consum. La digitalització és essencial perquè els negocis locals mantinguen competitivitat: plataformes pròpies de venda en línia i promoció activa a xarxes socials permeten arribar a més clients sense renunciar al vincle local. Paral·lelament, la diferenciació es presenta com una estratègia fonamental per a competir amb grans plataformes, oferint productes únics, artesanals o personalitzats que aporten valor afegit.
En este sentit, l’Ajuntament d’Amposta va presentar al juliol de l’any passat la Guia de suport a la digitalització del comerç, un document amb prop d’un centenar de pàgines amb informació i recursos per afrontar els nous reptes del comerç local.
L’Ajuntament de Tortosa ha mantingut els Bons Tortosa, una iniciativa per afavorir les vendes en el comerç local. En el pressupost municipal d’enguany la partida assignada és de 200.000 euros.
Prat de Comte i Caseres, dos pobles amb un únic establiment comercial
Segons el Cens d’establiments comercials de Catalunya, l’any 2023 només hi havia dos municipis a les Terres de l’Ebre amb un sol comerç cadascun: Caseres i Prat de Comte, tots dos a la comarca de la Terra Alta. A més, estes dos poblacions, juntament amb Paüls (2 establiments), la Palma d’Ebre (3), Bot (5), Vilalba dels Arcs (5), Miravet (7) i Mas de Barberans (10), formen els vuit municipis ebrencs que no han experimentat cap variació en el nombre d’establiments comercials entre 2019 i 2023.
En canvi, la majoria dels municipis de les Terres de l’Ebre han vist disminuit el seu teixit comercial en este període, amb algunes excepcions: Horta de Sant Joan, Arnes i el Pinell de Brai han guanyat un establiment cadascun.
